Club Excursionista DonaAlpina

Javier Garcia Maskarell

Javi, ets entrenador personal de corredors? Des de quan?
Porte més de 20 anys auto entrenant-me com a corredor de fons d'asfalt i muntanya, i vaig començar a realitzar aquesta activitat a nivell professional l'any 2009, encara que portava bastants anys realitzant-la de manera amateur.

Quin tipus de corredors entrenes i amb que objectius?
Corredors de tots els nivells i distàncies en asfalt i muntanya, des del que vol guanyar carreres i millorar les seues marques, als que volen acabar la seua primera marató o ultratrail de muntanya, i tambien als que simplement volen posar-se en bona forma fisica.

Javi, vius a Xàtiva, una mica lluny de les muntanyes. Si visquessis més a prop del Pirineu hauries fet més activitat?

Esta clar que sí, he de fer-me 1.300 quilòmetres de carretera cada vegada que vaig als Pirineus, açò avui en dia al preu que esta la gasolina és inviable per a mí en un cap de setmana. Solament puc pujar als Pirineus en les vacances d'estiu i en algun pont durant l'any. Però és el que hi ha i no és temps de lamentar-se, l'important és disfrutar intensament cada vegada que estem allà dalt.

Amb que et quedes, amb les curses de muntanya, descens de barrancs, travessies amb BTT, escalada o alpinisme?
En les curses de muntanya busques els teus límits físics i m'agrada aquesta sensació, els barrancs són molt divertits per a fer amb els amics, les travessies en BBT sempre són viatges inoblidables on per uns instants formes part del paisatge que recorres, en l'escalada sens una gran satisfacció quan acabes una via clàssica o superes un pas de dificultat, però la meua activitat preferida és el muntanyisme solitari, és on he viscut més moments màgics.

Com vas començar i quan a fer muntanya?
En la “Mili” l'any 1994 quan em vaig allistar voluntari en la Companyia d'Operacions Especials Nº7 de Palma de Mallorca, allí va ser on vaig aprendre a moure'm per la muntanya.

Has fet el Montblanc i el Cervi en solitari. Quin altre t’agradaria fer?
L'Aconcagua, vaig estar allí amb tres amics en el 2005 i va ser una experiència molt dura per a mi no poder arribar al cim per culpa del mal d'altura, he de tornar allí i pujar aquesta muntanya.

Com és que la teva última activitat en la muntanya va ser a l’agost del 2013?
Des d'aquesta data estic centrat al 100% en les curses, m'he proposat millorar les meues marques personals en 10k, mitja marató i marató. I para açò he de dedicar tot el meu temps lliure a entrenar.

Si et dediques a les curses, on et sents més comode a les de muntanya o a les d'asfalt?

Correguent disfrute igual en la muntanya o l'asfalt, jo entrene per a buscar els meus límits i donar-ho tot en cada cursa, m'és igual el terreny, córrer és el que m'agrada.

No trobes a faltar les teves sortides a la muntanya?
Molt, però en aquesta vida un ha d'estar disposat a pagar el preu dels seus projectes, jo sàvia que si volia tornar a córrer al límit tènia que deixar la muntanya.

La Peuterey per quan?
Per a fer aquesta aresta, hauríem de preparar-nos almenys durant un any realitzant activitats de similar dificultar tècnica encara que menor longitud, llavors sabríem si som capaços de moure'ns amb seguretat per aquest terreny a un ritme prou ràpid com per a anar amb garanties d'èxit. Ara mateix Peuterey per a mi solament és un somni, però algun dia la prepararem.

Diga’ns un llibre, una pel·lícula i una cançó que t’hagin agradat més?
“Montañas de una Vida” de Walter Bonatti, “Casablanca” de Michael Curtiz, y “Cadillac Solitario” de Sabino Mendez & Loquillo

Moltíssimes gràcies Javi i et desitgem molt bones curses i triomfs. Aquí sempre tindràs un lloc.

5 maig 2014 by DonaAlpina